És costum o tradició que els diferents grups excursionistes del nostre país portin pels volts de Nadal un petit pessebre al cim de les muntanyes emblemàtiques. Així també ho fa, des del Nadal de 1962, el Centre Excursionista de Banyoles, i la muntanya elegida fou el Bassegoda, a l’Alta Garrotxa. Una de les particularitats d’aquesta pujada del pessebre al Bassegoda és que es pernocta al cim fent bivac. Bivac vol dir dormir al ras, sense tenda, només amb el sac de dormir. Es dur a terme el dissabte abans de Nadal, i normalment allà dalt hi fa un fred que pela, temperatures sota zero acompanyades sovint d’un vent glacial.

Amb el pas del temps hi ha hagut petits canvis. Fa una vintena d’anys és en Quim Oliver el vocal i encarregat de la sortida, i amb bon sentit comú va decidir que tots els valents que s’apunten al repte es trobessin a la casa de pagès habitada que hi ha just a peu de la muntanya, Can Gustí de Riu. Al capvespre, per fer un opípar i animat sopar per espassar-se el fred. Després del sopar, si els ànims hi acompanyen, es canten algunes nadales. Qui canta els mals espanta diuen. Tot seguit, cap a la una de la nit, es carreguen les pesades motxilles, s’encén el frontal i s’enfila el costerut camí cap al cim. Són dues hores ben bones de pujada seguida, a les fosques, un camí pedregós i ple de perills. Arribats al cim encara hi ha algú que té delit de tastar els torrons i fer un glop de ratafia. I cap al sac. És fa llarga la curta nit. És un espectacle impressionant el palpitar dels estels i l’albada des d’allà dalt...no hi ha paraules...s’ha de viure: el sol que despunta tímid per la badia de Roses i lentament vesteix tot el nostre petit país, els núvols vermells, els cims imponents, les ombres i boires de les fondalades, la rosada neu del Canigó!