Traks de les rutes del Llibre Racons del Pla de l'Estany. 25 rutes per a sorprendre't.

Pere Llorens Ros (Crespià, 1958)
És mestre de Primària i llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va néixer a Crespià i des del 1994 resideix a Melianta (Fontcoberta). Els últims 26 anys de mestre els va exercir a l’institut-escola Salvador Vilarrasa de Besalú. Actualment està jubilat i participa activament en l’activitat cultural del poble.
Des del 2001 forma part activa del grup excursionista El Triops Marxaire, des d’on es fan sortides al llarg de tot l’any i és un dels organitzadors de la sortida anual d’àmbit local per donar a conèixer la comarca. També participa des de fa anys en la redacció d’un article a la revista municipal El Butlletí. L’any 2008 va col·laborar en la publicació del llibre sobre Fontcoberta de la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”. 
Actualment forma part de la Brigada de Voluntaris de Crespià i de Fontcoberta -dedicades a la neteja i senyalització de diferents senders- i realitza també un estudi de recerca de la història de Crespià a través d’entrevistes a la gent gran.
Amb la redacció d’aquest llibre ha aglutinat els seus coneixements geogràfics amb l’afició a la botànica.

Traks de les rutes de la 1 a la 12

NOTA IMPORTANT A LA RUTA 6

Donat que el tram final de la ruta 6 passa per un camí privat, a partir d'ara per tornar a Sta. Llogaia no s'ha de recular i passar per la propietat de Can Cuní, sinó que un cop som a Sords, s'ha de continuar endavant seguint la següent descripció:

Passem per damunt del bonic pont medieval de Sords, pel costat de la creu, creuem la carretera d’accés a Sords  i anem per un camí veïnal encarats cap a llevant. Els primers metres són asfaltats i la resta de terra. Ens encaminem cap al Revardit, que el creuem per un bonic pont de fusta. Entrem al petit veïnat de Can Ferran, el creuem pel vial principal i, al final de les cases, anem a l’esquerra per una carretera asfaltada. Al cap d’uns cent cinquanta metres i quan la carretera gira a l’esquerra, seguim recte per un camí carreter. Passem entre camps ben conreats, sempre en la mateixa direcció, cap al sud, fins embrancar amb la carretera enquitranada d’accés al veïnat de Prades i a Sta. Llogaia. La seguim a l’esquerra per baixar a creuar el Terri i sense deixar-la, seguim fins a Sta. Llogaia, el bonic poble d'on havíem iniciat la sortida.

Noves dades de la ruta:

Distància: 8,6 km        Desnivell: uns 100 metres

modificat el 12 de desembre de 2020

Traks de les rutes de la 13 a la 25

Ruta 19. MODIFICACIÓ DE TRAM

Descripció de la modificació provisional de la ruta en el tram que passa vorejant el riu Ser.

Trobem ben aviat el mas Rampinya, voltem la casa per sota seu i ens endinsem a l’esplèndid bosc de ribera del riu Ser. La bellesa de l’indret en tot el seu recorregut és sorprenent. Primer seguim un tram del riu per la riba esquerra però més tard l’haurem de travessar saltant pel damunt de les pedres per traslladar-nos a l’altre costat. Un fil electrificat ens indica que voregem una propietat privada.

Un cop creuat el Ser, pugem per la dreta per anar a vorejar un extens camp -on a la ruta original s'hi passava- i entrem a dins del bosc, on recuperem la direcció cap a llevant que dúiem. Caminem per un espai humit, amb els arbres i les pedres encatifades de molses i líquens. Més endavant trobem una bonica avellaneda i poc després de passar pel mulladiu de la senzilla Font del Noguer haurem de tornar a saltar a l'altra riba del riu.